IntegrAACCII.

En aquesta entrada, tracto de presentar i defensar la proposta grupal resultant de les sessions de Taller.

El disseny de la proposta, neix d'una necessitat real i actual donat que el tema de les NEE està molt present en la societat, ja que la tendència és caminar cap a escoles inclusives. Tot i així es a les escoles es centren principalment amb els alumnes amb necessitats especials inferiors a la mitjana. En canvi, considerem que els alumnes amb altes capacitats intel·lectuals (AACCII), no reben l'atenció necessària a l'aula ordinària, sent considerats alumnes amb necessitats educatives especials.

Al inici del plantejament del tema de la recerca, ens vam plantejar tres subpreguntes que intentaven explicar per que els alumnes amb AACCII no rebien l'atenció necessària dins l'aula per desenvolupar les seves capacitats:
- Està preparat el professorat per atendre i recolzar a aquest tipis d'alumnat?
- Quina informació contemplen les lleis educatives dels diferents països entorn aquest col·lectiu?
- Existeixen protocols a nivell internacional per la detecció i avaluació dels alumnes amb AACCII?
Al meu parer, aquestes 3 subpreguntes serien clau per tal de donar a resposta a la nostra pregunta principal. En tot cas, els professors de l'assignatura van considerar que era un tema molt extens i general i que havíem de concretar millor la proposta de recerca. Davant aquesta situació, vam haver de prendre una decisió conjunta i escollir una subpergunta de les tres. La presa de decisions va ser consensuada i ràpida, donat que totes les integrants del grup vam considerar que la causa principal està en el professorat i la seva formació.

L'aplicabilitat d'aquesta proposta de recerca suposaria un impacte educatiu directe, doncs, tindria una repercussió directa en la formació del professorat i a més a més, suposaria un canvi metodològic. Un altre àmbit que es veuria afectat positivament seria el social, ja que suposaria un benefici per a la societat en referències a les persones amb altes capacitats intel·lectuals i també seria una inversió de futur.

A nivell nacional i internacional trobem diverses associacions i organitzacions que podrien aportar informacions rellevants sobre la temàtica de les AACCII.
- AEST Asociación Española para Superdotados y con Talento (1992)
- MENSA Asociación Internacional de Superdotados (1946-Inglaterra)
- IEST Instituto Europeo para la Superdotación y el Talento
- Consell Superior d'Experts en Altes Capacitats
- Institut Català d'Altes Capacitats.



Formació del professorat i TIC

La semana passada, en aquest blo es va tractar el tema de les TIC. Doncs aquesta semana, m'agradaria relacionar el tema anterior i el tema tractat a la classe de dilluns: la formació del professorat.

 

Cal destacar que el professorat es troba en una pressió constant per part dels alumnes en el que fa referència a la matèria de les TIC. És per això que cal parar-se a pensar en quines son les dimensions que hauria de contemplar la formació del professorat per una adequada capacitació en TIC i per tal de garantir unes bones practiques educatives entorn l’alumnat.

 

A través de la realització del TFG , he pogut coneixer la proposta de Mishra y Koehler (2006,2008), tracten de identificar la naturalesa dels coneixements dels que requereixen els professors per la integració de les TIC en el seu ensenyament, a través del Technological Pedagogical Content Knowledge.

 

          

 

Les autores sostenen que la capacitació docent en TIC, ha de considerar tots els tipus d’aprenentatge que aquest inclou i que es sintetitzen en:

 

-        Coneixement del contingut ( Content Knowledge): Es correspon amb el domini de la matèria que s’explica o s’aprèn.

-        Contingut Pedagògic ( Pedagogical Content): Aquesta àrea fa referència a com aprenen els alumnes, és a dir, inclou els coneixements dels processos i els mètodes d’ensenyament-aprenentatge.

-        Coneixement tecnològic (Technological Knowledge): Aquest coneixement compren les habilitats requerides per utilitzar les noves tecnologies en el procés d’ensenyament- aprenentatge.

-        Coneixement Tecnològic Pedagògic (Technological Pedagogical Knowledge): Aquest nou tipus de coneixement inclou les habilitats necessàries per modificar les tecnologies que no estan dissenyades per al camp educatiu. Segons les autores, la pedagogia i la tecnologia sempre han estat interrelacionades, de manera que les noves tecnologies permeten la renovació dels enfocaments pedagògics i aquesta renovació, produeix una demanda de noves tecnologies.

-        Coneixement Tecnològic del contingut (Technological Content Knowledge): fa referència als coneixements que manifesten la interconnexió existent entre contingut i tecnologia i a més a més, posen de manifest les variacions que poden afectar al contingut en funció de la tecnologia utilitzada per la seva representació.

-        Coneixement Pedagògic del contingut (Pedagogical Content Knowledge): Aquest concepte no es nou, està directament relacionat amb la idea de Lee Shulman (1986), que sustentava que el desenvolupament de competències pedagògiques generals eren insuficients per preparar als professors de contingut. Apostava per la intersecció de contingut i pedagogia.

-        Coneixement Tecnològic Pedagògic del contingut (Technological Pedagogical Content Knowledge). En aquesta àrea s’inclouen tots els coneixements anteriors, entesos com a un únic conjunt, que consta de coneixements pedagògics, tecnològics i de contingut.

 

Al meu parer, aquest model pot correspondre a un model futur de formació del professorat, tot i que en un futur no gaire llunyà.

Sempre he recolzat la idea de que la formació dels Mestres hauria de sorgir de l'equilibri entre la pedagogia, la didàctica i el domini de matèria. Ja que tots hem tingut professors que dominen molt la seva matèria però que no saben com ensenyar-la. A més a més, en l'actualitat considero un aspecte fonamental que els professors s'adaptin a la realitat del S.XXI, és a dir, a les TIC.

Informe Horizon 2013

El tema que tractaré avui, encara no ha estat mencionat en aquest blog. Concretament, m'estic referint a les TIC. 

Principalment, m’agradaria exposar els resultats de l’Informe Horizon del NMC: Edición para la enseñanza universitària 2013, una investigació qualitativa iniciada l’any 2002 que identifica i descriu les tecnologies emergents que possiblement tindran un fort impacte en l’ensenyament en els pròxims 5 anys. Les tecnologies que identifica es situen en tres horitzons d’implantació que indiquen el termini de temps en que es convertiran en eines d’ús generalitzat per la docència, l’aprenentatge o la investigació educativa. Cal destacar que l’Informe Horizon del NMC, no és una eina de predicció sinó que la seva intenció és resaltar les tecnologies emergents.

Si ens centrem en els resultats de l’Informe Horizon del 2013 trobem que en el horitzó a curt termini,aproximadament dotze mesos, hi trobem les tablets i els Open Online Courses.

En el horitzó a mig termini, que s’estableix en un termini de dos anys o tres anys, les tecnologies que es començaran a generalitzar son l’aprenentatge basat en els jocs i l’analítica d’aprenentatge.

Per últim, en el termini de quatre o cinc anys, és a dir, l’horitzó a llarg termini, trobem la Impresió 3D, Wearable Technology.

Font: http://www.nmc.org/pdf/2013-horizon-report-HE.pdf

Un cop descrites les tecnologies emergents, s’explica la rellevància que poden tenir per a la docència i l’aprenentatge. A continuació, reflexiono sobre algunes consideracions interessants:

Pel que fa a les tablets, es considera que poden ser una bona alternativa a altres dispositius ja que són eines menys disruptives (no permeten trucades ni missatges), a les universitats son valorades com una solució assequible per l’aprenentatge individualitzat i una eina amb possibilitats per al treball de camp o laboratori que podria substituir a altres aparells més cars i voluminosos.

Durant els últims anys s’ha demostrat que els jocs, tenen una gran capacitat per promoure la participació i la col·laboració. De fet,l’aprenentatge basat en el joc reflexa les aptituds que les institucions universitàries intenten transmetre als seus alumnes: resolució de conflictes, participació, comunicació, pensament crític i coneixements digitals. Els jocs oberts i col·laboratius , en els que s’ha d’assolir un objectiu, és una categoria especialment apropiada per a l’ensenyament universitari.

Paral·lelament, l’analítica de l’aprenentatge, connecta diverses eines de recopilació de dades i tècniques analítiques per analitzar la participació, el rendiment i els progressos pràctics de l’estudiant, amb l’objectiu de revisar els plans d’estudis. D’aquesta manera, els docents i els centres poden adequar les oportunitats educatives a les necessitats i capacitats de cada estudiant.

 

La meva reflexió final entorn aquesta temàtica és si el retrocès de la llei Wert afectarà als resultats de l'Informe Horizon dels pròxims anys o tan sols si es tindrán en consideració aquests resultats.

Orientació i gènere

 

En aquesta entrada, m’agradaria compartir les reflexions extretes de l’assignatura Optativa d’Orientació i gènere, en la qual estem analitzant la LOMCE, des de una perspectiva de gènere.



La LOMCE, segons la meva opinió, es pot definir entre altres aspectes com a segregadora i masclista, per diversos motius:

-        Segregació dels nens i les nenes a les aules: tot i que l’apartat 3 del article 84 de la LOMCE queda redactat de la següent manera: En ningún caso habría Discriminación por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social. No constituye Discriminación la admisión de alumnos o la organización de la enseñanza diferenciada por sexos, (...) En ningún caso, la elección de la educación diferenciada por sexos podrá implicar para las familias, alumnos y Centros correspondientes un trato menos favorable ni una desventaja en la hora de suscribir conciertos (...)” separar nens i nenes en aules diferents, suposarà la llibertat d’educar-los de diferent manera, incidint en la divisió de gènere i fomentant el masclisme a la nostra societat.

En el passat, encara es podria entendre aquesta concepció donat que anava acord amb l’imaginari social d’aquell moment, però en l’actualitat, la diversitat és un dels millors arguments per la educació en llibertat. És normal que entre nens i nenes es trobin diferències en quan a ritmes d’aprenentatge, comportaments o sensibilitats però aquest no ha de ser motiu per segregar. Penso que la coeducació és una bona opció que cal seguir fomentant, ja que com diu Carmen Heredero a l’article “Un paso más en la defensa de la educación mixta”: Abogamos por una escuela mixta y coeducadora como la mejor forma de cuestionar el sexismo y en la que se reflejen los conflictos sociales entre hombres y mujeres y se aprenda a resolverlos desde una perspectiva no discriminatoria para nadie, favoreciendo el respeto entre los sexos y la igualdad de oportunidades.

-        Desterrament curricular de l’educació per a la ciutadania/educació ética-cívica: La LOE, exposa en l’article 24 que “En uno de los tres primeros cursos todos los alumnos cursarán la materia de educación para la ciudadanía y los derechos humanos en la que se prestará especial atención a la igualdad entre hombres y mujeres” i en l’article 25 “ La materia de de educación ético-cívica se prestará especial atención a la igualdad entre mujeres i hombres”. Doncs la LOMCE, elimina aquests articles. Per a mi, aquest fet suposa fomentar la mirada androcèntrica”ja que en aquestes assignatures es plantegen objectius d’aprenentatge com: reconèixer la igualtat de drets entre homes i dones, valorar la diferència de sexes i la igualtat de drets entre ells i rebutjar els estereotips i prejudicis que suposin discriminació entre homes i dones. Fomentar la corresponsabilitat i el fet de compartir les tasques domèstiques i de cura, tant pels homes com per les dones. Conèixer i valorar la igualtat essencial dels éssers humans i la relació existent entre la llibertat i la responsabilitat individuals.

-        Més hores de religió: Històricament, les religions sempre han posicionat a les dones per sota dels homes. En el cas de la religió cristiana, es concep que la dona va sortir de l’home i també s’atorga el pecat a la dona, ja que va ser Eva la primera que va menjar de la poma del paradís i per tant, va originar el pecat.

Professorat i LOMCE

Ahir al matí, vaig poder assistir en el hall de la Facultat de Pedagogia, a una conferència entorn la possible nova llei d'educació. En primer lloc, es va discutir sobre la necessitat d'una nova llei d'educació. Posteriorment, es van procedir a analitzar els aspectes més rellevants de la possible nova llei d'educació, per acabar es van plantejar alternatives a la LOMCE.

A continuació, em centraré en analitzar i reflexionar sobre un dels temes que més neguit va provocar en l'audiència de la conferència: el professorat. La idea general que vaig poder extreure va ser que l'autonomia dels centres amb la nova llei es tradueix en l'autonomia de la direcció. Al arribar a casa vaig buscar exactament el que constava a la llei:

- Article 121

El director del centro dispondrá de autonomía para adaptar los recursos humanos a las necesidades derivadas de los mismos. A tal efecto, dispondrá de las siguientes facultades…:

a) Establecer requisitos y méritos específicos para los puestos ofertados de personal funcionario,   así como para ocupación de puestos en interinidad, en cuyo caso podrá rechazar la incorporación de personal procedente de las listas centralizadas.

b) Cuando exista vacante y financiación adecuada y suficiente, proponer de forma motivada el nombramiento de profesores…

 

Aquesta setmana, el diari la Vanguardia ha publicat una notícia entorn aquesta temàtica http://ismaelpalacin.sharedby.co/share/QDEzFG

- Disposicions transitòries

“Nueva disposición transitoria […] las Administraciones educativas podrán trasladar al personal funcionario a centros educativos distintos al de su destino, de manera motivada y respetando sus retribuciones y condiciones esenciales de trabajo, modificando, en su caso, la adscripción de los puestos de trabajo de los que sean titulares.

Després d'observar la em plantejo una sèrie de reflexions:

-Quins seran els criteris per determinar un bon professor o un mal professor? Al llarg de tota la carrera, ens han transmès la idea de que no hi ha professors bons o dolents sinó que es parla de bones o males pràctiques educatives.

- Qui avaluarà als directors dels centres?

- Què passa amb els professors que ja són dins les escoles o els instituts?

- Si els directors escollen a dit els professors dels seus centres, per a què serveixen les oposicions? A més a més es podrà triar a amics o familiars.

 

Fracàs escolar

Durant la setmana passada, en el seminari de textos, vam tractar diversos documents entorn la temàtica del fracàs escolar. A través de les lectures, ens vam adonar que hi havia diferents idees que ajudaven a definir aquest concepte, donat que és molt general. Per exemple, el document: "El fracaso escolar en la Europa mediterránea a través de PISA 2009: Radiografía de una realidad latente", entén el fracàs escolar des de l'abandonament escolar prematur, la manca d'acreditacions i el "fracàs PISA".

A mi m'agradaria aportar una nova visió o definició del fracàs escolar. Quan parlem de fracàs escolar solem atribuir aquest fracàs als alumnes, però si analitzem el concepte escola o escolar, és molt més ampli. Les escoles estan formades per l'Administració, els professors, els alumnes i els pares. Per tant, el primer interrogant que ens hauréem de plantejar seria: Qui fracassa?

Per tant, al meu parer una bona definició del fracàs escolar, va més enllà de les acreditacions, dels informes internacionals i de l'abandonament escolar prematur.

A continuació, presento una imatge en clau d'humor, que reflecteix molt bé la idea que expreso:

Des de aquesta visió, no hi ha un únic culpable del fracàs sinó que, és fruit de tot un conjunt. Penso que aquesta idea resumeix força bé la nostra realitat. Des de les Administracions, es prenen decisions poc encertades sense tindre en compte la realitat de les escoles "Fer pedagogia des de un despatx és com voler fer classes de caçar elefants sense haver trepitjat mai l'Africa". Quan els professors reben les directius de l'Administració, han de reformular la seva feina i això provoca incertesa i inestabilitat als alumnes. Per l'altre banda, en alguns casos el passotisme de les famílies agreuja la situació de l'alumnat. 

Al meu parer, un dels majors reptes de l'educació hauria de ser: Fomentar la participació dels pares a les escoles.  Al meu parer, també hauria de ser  una de les mesures a tenir en compte per reduir el fracàs escolar.

Concepte Institut- Escola

Durant la sessió d'avui de Pedagogia Internacional, hem tractat entre d'altres la següent qüestió: Per què a l'educació pública es separa l'educació primària i l'educació secundària? Immediatament, he transferit la reflexió a la meva experiència laboral. Des de fa 2 anys, coordino un programa de reforç escolar, el Programa Èxit, a l'Institut- Escola Turó de Roquetes. Aquest és un centre excepcional, ja que tot i ser públic garanteix la continuïtat en el mateix centre de l'etapa primària i secundària.

En primer lloc, m'agradaria contextualitzar el concepte Institut- Escola i seguidament reflexionar sobre la meva pròpia experiència.

Antecedents

L'Institut escola té els seus antecedents en el Instituto-Escuela fundat a Espanya l'any 1918. Aquesta institucio d'ensenyament secundari va portar a l'educació els principis pedagògics de caràcter actiu, renovadors, amb participació de l'alumnat en el procès d'aprenentatge i amb construcció activa dels materials didàctics. Principis que inspiraven els fonaments de la Institución Libre de Enseñanza.

Va influenciar poderosament l'Institut escola de la Generalitat de Catalunya, amb seu a Barcelona i fundat l'any 1932.

Després de l'ocupació franquista de Catalunya a finals de la Guerra Civil (1939), va ser clausurat.

Actualitat

Aquesta estructura educativa ha tornat a ser recuperada per les institucions educatives en la figura dels diferents Instituts escola de Catalunya, on s'imparteixen l'educació primària i la secundària, amb uns objectius unificats i una estructura pedagògica coherent, amb continuïtat, cohesionada i consistent.

L'ànima del concepte de l'institut escola és l'absència de ruptura en el trànsit de primària a secundària. La continuïtat de plantejaments pedagògics i organitzatius, fruits d'uns objectius comuns i una unitat de criteris, garantirà que l'alumnat i les famílies no tinguin percepció de discontinuïtat (ni a nivell administratiu, ni a nivell pedagògic) al passar de la primària a l'ESO. 

Font:www.xtec.cat

L'Institut Escola Turó de Roquetes

Aquest centre neix de la integració de dues escoles de primària del barri de Roquetes: l'Escola Gaudí i l'Escola Sant Antoni Maria Claret i un Institut de secundària, l'Institut Collserola. Cal destacar que, és el primer que s'ha instaurat a Barcelona.

En la meva opinió, la idea de la creació dels Instituts Escola pretén apropar-se al model educatiu de Finlàndia. Però hi han diferències significatives, per exemple, el professorat no és el mateix. 

El que vaig poder percebre durant el primer any, es sintetitza amb la paraula "caos", tots els passadissos plens de caixes, professors que no saben on anar i alumnes desubicats. Ningú tenia res clar, no estaven ben determinades les funcions de cadascú.

Al llarg d'aquest segon any, si he pogut observar un Institut-Escola consolidat, s'organitzen activitats conjuntes que fan créixer aquesta nova escola. A mode d'exemple, citar que els alumnes de secundària ajuden amb la lectura als de primària. I els de primària fan de "padrins" dels més petits.També tenen una revista, la veu del Turó, en la que poden publicar tant alumnes com professors.