Professorat i LOMCE

Ahir al matí, vaig poder assistir en el hall de la Facultat de Pedagogia, a una conferència entorn la possible nova llei d'educació. En primer lloc, es va discutir sobre la necessitat d'una nova llei d'educació. Posteriorment, es van procedir a analitzar els aspectes més rellevants de la possible nova llei d'educació, per acabar es van plantejar alternatives a la LOMCE.

A continuació, em centraré en analitzar i reflexionar sobre un dels temes que més neguit va provocar en l'audiència de la conferència: el professorat. La idea general que vaig poder extreure va ser que l'autonomia dels centres amb la nova llei es tradueix en l'autonomia de la direcció. Al arribar a casa vaig buscar exactament el que constava a la llei:

- Article 121

El director del centro dispondrá de autonomía para adaptar los recursos humanos a las necesidades derivadas de los mismos. A tal efecto, dispondrá de las siguientes facultades…:

a) Establecer requisitos y méritos específicos para los puestos ofertados de personal funcionario,   así como para ocupación de puestos en interinidad, en cuyo caso podrá rechazar la incorporación de personal procedente de las listas centralizadas.

b) Cuando exista vacante y financiación adecuada y suficiente, proponer de forma motivada el nombramiento de profesores…

 

Aquesta setmana, el diari la Vanguardia ha publicat una notícia entorn aquesta temàtica http://ismaelpalacin.sharedby.co/share/QDEzFG

- Disposicions transitòries

“Nueva disposición transitoria […] las Administraciones educativas podrán trasladar al personal funcionario a centros educativos distintos al de su destino, de manera motivada y respetando sus retribuciones y condiciones esenciales de trabajo, modificando, en su caso, la adscripción de los puestos de trabajo de los que sean titulares.

Després d'observar la em plantejo una sèrie de reflexions:

-Quins seran els criteris per determinar un bon professor o un mal professor? Al llarg de tota la carrera, ens han transmès la idea de que no hi ha professors bons o dolents sinó que es parla de bones o males pràctiques educatives.

- Qui avaluarà als directors dels centres?

- Què passa amb els professors que ja són dins les escoles o els instituts?

- Si els directors escollen a dit els professors dels seus centres, per a què serveixen les oposicions? A més a més es podrà triar a amics o familiars.

 

Fracàs escolar

Durant la setmana passada, en el seminari de textos, vam tractar diversos documents entorn la temàtica del fracàs escolar. A través de les lectures, ens vam adonar que hi havia diferents idees que ajudaven a definir aquest concepte, donat que és molt general. Per exemple, el document: "El fracaso escolar en la Europa mediterránea a través de PISA 2009: Radiografía de una realidad latente", entén el fracàs escolar des de l'abandonament escolar prematur, la manca d'acreditacions i el "fracàs PISA".

A mi m'agradaria aportar una nova visió o definició del fracàs escolar. Quan parlem de fracàs escolar solem atribuir aquest fracàs als alumnes, però si analitzem el concepte escola o escolar, és molt més ampli. Les escoles estan formades per l'Administració, els professors, els alumnes i els pares. Per tant, el primer interrogant que ens hauréem de plantejar seria: Qui fracassa?

Per tant, al meu parer una bona definició del fracàs escolar, va més enllà de les acreditacions, dels informes internacionals i de l'abandonament escolar prematur.

A continuació, presento una imatge en clau d'humor, que reflecteix molt bé la idea que expreso:

Des de aquesta visió, no hi ha un únic culpable del fracàs sinó que, és fruit de tot un conjunt. Penso que aquesta idea resumeix força bé la nostra realitat. Des de les Administracions, es prenen decisions poc encertades sense tindre en compte la realitat de les escoles "Fer pedagogia des de un despatx és com voler fer classes de caçar elefants sense haver trepitjat mai l'Africa". Quan els professors reben les directius de l'Administració, han de reformular la seva feina i això provoca incertesa i inestabilitat als alumnes. Per l'altre banda, en alguns casos el passotisme de les famílies agreuja la situació de l'alumnat. 

Al meu parer, un dels majors reptes de l'educació hauria de ser: Fomentar la participació dels pares a les escoles.  Al meu parer, també hauria de ser  una de les mesures a tenir en compte per reduir el fracàs escolar.

Concepte Institut- Escola

Durant la sessió d'avui de Pedagogia Internacional, hem tractat entre d'altres la següent qüestió: Per què a l'educació pública es separa l'educació primària i l'educació secundària? Immediatament, he transferit la reflexió a la meva experiència laboral. Des de fa 2 anys, coordino un programa de reforç escolar, el Programa Èxit, a l'Institut- Escola Turó de Roquetes. Aquest és un centre excepcional, ja que tot i ser públic garanteix la continuïtat en el mateix centre de l'etapa primària i secundària.

En primer lloc, m'agradaria contextualitzar el concepte Institut- Escola i seguidament reflexionar sobre la meva pròpia experiència.

Antecedents

L'Institut escola té els seus antecedents en el Instituto-Escuela fundat a Espanya l'any 1918. Aquesta institucio d'ensenyament secundari va portar a l'educació els principis pedagògics de caràcter actiu, renovadors, amb participació de l'alumnat en el procès d'aprenentatge i amb construcció activa dels materials didàctics. Principis que inspiraven els fonaments de la Institución Libre de Enseñanza.

Va influenciar poderosament l'Institut escola de la Generalitat de Catalunya, amb seu a Barcelona i fundat l'any 1932.

Després de l'ocupació franquista de Catalunya a finals de la Guerra Civil (1939), va ser clausurat.

Actualitat

Aquesta estructura educativa ha tornat a ser recuperada per les institucions educatives en la figura dels diferents Instituts escola de Catalunya, on s'imparteixen l'educació primària i la secundària, amb uns objectius unificats i una estructura pedagògica coherent, amb continuïtat, cohesionada i consistent.

L'ànima del concepte de l'institut escola és l'absència de ruptura en el trànsit de primària a secundària. La continuïtat de plantejaments pedagògics i organitzatius, fruits d'uns objectius comuns i una unitat de criteris, garantirà que l'alumnat i les famílies no tinguin percepció de discontinuïtat (ni a nivell administratiu, ni a nivell pedagògic) al passar de la primària a l'ESO. 

Font:www.xtec.cat

L'Institut Escola Turó de Roquetes

Aquest centre neix de la integració de dues escoles de primària del barri de Roquetes: l'Escola Gaudí i l'Escola Sant Antoni Maria Claret i un Institut de secundària, l'Institut Collserola. Cal destacar que, és el primer que s'ha instaurat a Barcelona.

En la meva opinió, la idea de la creació dels Instituts Escola pretén apropar-se al model educatiu de Finlàndia. Però hi han diferències significatives, per exemple, el professorat no és el mateix. 

El que vaig poder percebre durant el primer any, es sintetitza amb la paraula "caos", tots els passadissos plens de caixes, professors que no saben on anar i alumnes desubicats. Ningú tenia res clar, no estaven ben determinades les funcions de cadascú.

Al llarg d'aquest segon any, si he pogut observar un Institut-Escola consolidat, s'organitzen activitats conjuntes que fan créixer aquesta nova escola. A mode d'exemple, citar que els alumnes de secundària ajuden amb la lectura als de primària. I els de primària fan de "padrins" dels més petits.També tenen una revista, la veu del Turó, en la que poden publicar tant alumnes com professors.