Fracàs escolar

Durant la setmana passada, en el seminari de textos, vam tractar diversos documents entorn la temàtica del fracàs escolar. A través de les lectures, ens vam adonar que hi havia diferents idees que ajudaven a definir aquest concepte, donat que és molt general. Per exemple, el document: "El fracaso escolar en la Europa mediterránea a través de PISA 2009: Radiografía de una realidad latente", entén el fracàs escolar des de l'abandonament escolar prematur, la manca d'acreditacions i el "fracàs PISA".

A mi m'agradaria aportar una nova visió o definició del fracàs escolar. Quan parlem de fracàs escolar solem atribuir aquest fracàs als alumnes, però si analitzem el concepte escola o escolar, és molt més ampli. Les escoles estan formades per l'Administració, els professors, els alumnes i els pares. Per tant, el primer interrogant que ens hauréem de plantejar seria: Qui fracassa?

Per tant, al meu parer una bona definició del fracàs escolar, va més enllà de les acreditacions, dels informes internacionals i de l'abandonament escolar prematur.

A continuació, presento una imatge en clau d'humor, que reflecteix molt bé la idea que expreso:

Des de aquesta visió, no hi ha un únic culpable del fracàs sinó que, és fruit de tot un conjunt. Penso que aquesta idea resumeix força bé la nostra realitat. Des de les Administracions, es prenen decisions poc encertades sense tindre en compte la realitat de les escoles "Fer pedagogia des de un despatx és com voler fer classes de caçar elefants sense haver trepitjat mai l'Africa". Quan els professors reben les directius de l'Administració, han de reformular la seva feina i això provoca incertesa i inestabilitat als alumnes. Per l'altre banda, en alguns casos el passotisme de les famílies agreuja la situació de l'alumnat. 

Al meu parer, un dels majors reptes de l'educació hauria de ser: Fomentar la participació dels pares a les escoles.  Al meu parer, també hauria de ser  una de les mesures a tenir en compte per reduir el fracàs escolar.